Origen i denominació
La imatge deu el seu nom al seu lloc de procedència, l’antic poblat del Rebollet.
Es venera amb els noms de Mare de Déu del Rebollet, Verge del Rebollet i Virgen del Rebollet.
Descripció i iconografia
Representa a la Verge donant el pit al xiquet Jesús. Este tipus d’imatges apareix en el cristianisme espanyol durant el segle XII a Catalunya i, a la fi del segle XIII, comencen a trobar-se obres d’este estil a València.
La Verge apareix asseguda sobre un banc amb coixí, sostenint al xiquet sobre els seus genolls. Li dona el pit esquerre i l’ajuda amb la seua mà dreta.
Datació de la imatge
La datació exacta de la imatge és difícil. Els historiadors situen generalment la seua realització entre els segles XII i XIII.
El tipus d’iconografia apunta especialment al segle XIII, ja que a València no es coneixen imatges anteriors d’este tipus. No obstant això, altres dades permeten situar-la a la fi del segle XII o principis del XIII.
«Hem arribat a la conclusió que la imatge de la Verge va ser realitzada a fins del segle XII o principis del XIII. De qualsevol forma, és probablement anterior a la conquesta de València (1238) i a la donació del Castell del Rebollet al cavaller Carroz (1240).»1
Primers testimoniatges del culte
La primera dada coneguda sobre el culte a la Verge del Rebollet correspon a l’any 1270. Se li rendia culte a l’església de Sant Nicolás del poblat del Rebollet, on ja existia el costum de traure-la en processó davant calamitats o desgràcies.
La devoció dels olivers està documentada des d’antic i existia una confraria en el seu honor considerada de fundació immemorial.2
Durant els segles XV i XVI consten diferents processons i peregrinacions procedents de les poblacions veïnes.
Del poblat del Rebollet a Oliva
Durant segles, la imatge va ser venerada a l’església de Sant Nicolás de l’antic poblat del Rebollet.
El 26 de desembre de 1598, un fort terratrémol va devastar la comarca i va deixar en ruïnes el poblat, el castell i la seua església. La imatge va ser traslladada a La Font d’en Carròs, la qual cosa va donar origen a un prolongat conflicte amb Oliva per la seua custòdia.
El 20 de juliol de 1601, l’arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, i el comte d’Oliva, Carlos de Borja Centelles-Riusech, van dictar una resolució favorable a Oliva. Es va establir que la imatge havia de romandre en el convent dels franciscans, sense que cap de les dos parròquies poguera reclamar la seua propietat.
Després de la reconstrucció del convent de Santa María del Pi, la Mare de Déu del Rebollet va ser traslladada definitivament al seu nou emplaçament el 4 d’octubre de 1606.4
Conéixer la història completa del litigi entre Oliva i La Font d’en Carròs
Materials i conservació
La imatge està realitzada en fusta de bedoll.
En la seua part posterior presenta un buit de buidatge que contenia una peça de ferro ancorada amb claus i proveïda d’una anella. Es desconeix la seua finalitat exacta, encara que s’ha considerat que podia servir per a fixar la imatge a alguna mena de pal durant les batalles.
Amb el pas dels segles, la imatge va arribar a presentar un estat de conservació molt deficient:
- Pèrdues de pintura.
- Elements metàl·lics afegits, com a claus.
- Diferents capes de pintura.
- Despreniments de fusta.
- Reparacions realitzades amb estuc.
Restauració de 1999
L’estudi científic
A principis de 1999, la imatge va ser intervinguda en el Centre de Restauració de la Comunitat Valenciana. Abans d’actuar es va realitzar un estudi analític per a conéixer els materials, les intervencions anteriors i l’estat de conservació.
Es van utilitzar el llum de Wood, la reflectografia infraroja i les radiografies. El llum de Wood va permetre diferenciar intervencions posteriors i repintades. La reflectografia infraroja va revelar dibuixos originals ocults sota capes pictòriques posteriors, especialment en zones del seient i de les vestidures.
Les radiografies van permetre estudiar l’estructura interna i comprovar que la talla havia sigut treballada en una única peça de fusta. També es van detectar nombrosos elements metàl·lics i claus afegits al llarg del temps, alguns relacionats amb la fixació d’adorns, vestimentes, perruca o corona. En algunes zones es van identificar diverses capes successives de repintada.3
La recuperació de la talla
L’estudi va permetre valorar quines restes originals podien recuperar-se i va ajudar a retornar visibilitat a parts del dibuix i de la policromia primitius.
Després de la restauració es va decidir no tornar a ocultar la talla amb vestits, perruca i altres elements que havien contribuït a la seua deterioració.3
Patronatge i coronació
El 8 de març de 1922 va ser declarada patrona d’Oliva per la Sagrada Congregació de Ritus.
La declaració es va produir després de la petició presentada pel sacerdot Sr. Salvador Campos Pons i el llavors alcalde de la ciutat, Sr. Joaquín Alemany Alemany.
El 8 de setembre de 1999 va ser coronada canònicament. La cerimònia va tindre lloc sent plebà Sr. Ernesto Ribera Marí i alcalde Sr. Enrique J. Orquín Morell. La coronació va ser realitzada per l’arquebisbe de València, Sr. Agustín García-Gasco Vicente.4
Ubicació actual
La imatge roman durant tot l’any en el seu cambril de l’altar major de l’església de l’antic convent de Santa María del Pi, actual Església del Rebollet.
Durant les festes patronals, entre el 29 d’agost i el 8 de setembre, és traslladada a l’església de Santa María.
Fitxa tècnica
- Material
- Fusta de bedoll
- Mesures
- 38 × 15 cm
- Última restauració
- 1999
- Patrona d’Oliva des de
- 1922
- Coronació canònica
- 1999
- Autor de la corona
- Paco Morán Legua
- Pes de la corona
- 539 grams d’or
- Festivitat
- 8 de setembre
Fonts bibliogràfiques
- Iniciació a la història d’Oliva, pàgina 373. Publicacions de l’Ajuntament d’Oliva. ISBN 84-505-0896-7.
- Informació atribuïda a Sr. José Castell, vicari de la parròquia de Santa María i estudiós dels seus arxius.
- INEBA TAMARIT, Pilar. Estudi analític de la Mare de Déu del Rebollet. Cabdells: Revista d’investigació de l’Associació Cultural Centelles i Riusech, núm. 2, 2000, pàg. 127-132.
- MORERA, Vicent; CARDONA, Alejandro. Història del culte a la Mare de Déu del Rebollet. Cabdells, núm. 12, 2014, pàg. 67-102.
Crèdits de les imatges
«Detall de la talla després de la restauració, 2012». Fotografia: Vicente García Pellicer.