Història de la custòdia

El litigi per la Mare de Déu del Rebollet

Després de la destrucció de l’antic poblat del Rebollet en 1598, la imatge va ser traslladada a La Font d’en Carròs. La seua custòdia va originar un prolongat conflicte amb Oliva que va quedar resolt mitjançant la sentència dictada en 1601.

El poblat del Rebollet

La tradició situa l’origen del culte a la imatge en l’antic poblat del Rebollet, on va romandre a l’església de Sant Nicolás, dins del recinte del castell.1

El poblat es trobava en l’actual terme municipal de La Font d’en Carròs, a pocs quilòmetres d’Oliva.

Conéixer la història de l’antic poblat del Rebollet

El terratrémol de 1598

El 26 de desembre de 1598, un fort terratrémol va afectar greument la comarca i va destruir el poblat, el castell i l’església del Rebollet.1

Els seus habitants van abandonar el nucli arruïnat i es van traslladar principalment a les poblacions pròximes d’Oliva i La Font d’en Carròs.

La destrucció va fer necessari posar fora de perill la imatge, les joies, les vestidures i els objectes litúrgics conservats a l’església.1

El trasllat a la Font

Després del terratrémol, la imatge de la Mare de Déu del Rebollet va ser traslladada a l’església parroquial de La Font d’en Carròs.

Juntament amb la imatge es van portar també les joies, les vestidures i altres béns procedents de l’antiga església de Sant Nicolás.

Este trasllat, realitzat en les circumstàncies urgents que van seguir al desastre, va donar origen al conflicte posterior per la seua custòdia.1

L’inici del litigi

Oliva va reclamar la custòdia de la imatge secundant-se en la seua condició de cap del comtat i en l’existència d’una confraria dedicada a la Verge considerada de fundació immemorial.

Les reclamacions van arribar al comte d’Oliva i a l’arquebisbe de València.

La disputa va quedar accentuada per la rivalitat entre dos poblacions veïnes que compartien la memòria i la devoció vinculades a l’antic Rebollet.1

La sentència de 1601

El 20 de juliol de 1601, l’arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera, i el comte d’Oliva, Carlos de Borja Centelles-Riusech, van dictar sentència sobre el conflicte.1

  1. La imatge corresponia a Oliva, com a cap del comtat i per l’existència d’una confraria en el seu honor considerada de fundació immemorial.
  2. Havia de romandre en el convent dels frares franciscans, sense que cap de les dos parròquies poguera reclamar la seua propietat.
  3. La imatge no havia d’eixir del temple excepte en situacions de gran necessitat o solemnitat pública, deixant constància notarial de la seua eixida i retorn.

La recuperació de la imatge

L’execució de la sentència va trobar resistència a La Font d’en Carròs.

La imatge va ser finalment retirada de l’església de La Font i traslladada a Oliva amb la intervenció de representants del comte i religiosos franciscans.

Existixen diferents relats sobre com es va produir este episodi, condicionats per la procedència de cada versió; per això, els detalls més conflictius han d’entendre’s amb prudència.

Els veïns de La Font van recórrer davant el rei Felip III, però la reclamació no va modificar la resolució.1

La seua custòdia al llarg dels segles

Una vegada a Oliva, la imatge va romandre provisionalment en la capella del Palau Comtal mentres es reconstruïa el convent franciscà de Santa María del Pi, també afectat pel terratrémol.

El 4 d’octubre de 1606 va ser traslladada al convent reconstruït, on va establir el seu emplaçament habitual.1

Entre 1836 i 1855, a causa de l’exclaustració dels franciscans i a la desamortització, va ser traslladada temporalment a l’església de Santa María.

Durant la Guerra Civil, la protecció de la imatge va ser encomanada a José María Sanjuán Galiana pel coadjutor de Santa María, Fernando Cremades Viñarta, mitjançant un document escrit. La talla va romandre amagada primer en una casa de la muntanya del Castellar i, posteriorment, en el domicili de la família Sanjuán, al carrer de l’Estació, on va romandre fins al final de la guerra.1

En acabar la guerra va tornar al seu emplaçament habitual.

La imatge ha estat custodiada al llarg del temps per comunitats franciscanes i carmelites.1

Una devoció compartida

Encara que el litigi històric va enfrontar a les dos poblacions per la custòdia de la imatge, la devoció a la Mare de Déu del Rebollet ha perdurat tant a Oliva com a La Font d’en Carròs.

La memòria de l’antic Rebollet i de la seua Verge continua viva en les dos localitats.

La romeria anual i la missa celebrada a les ruïnes del castell són una mostra visible d’eixa devoció compartida.1

Conéixer la romeria i les festes del Rebollet

Fonts bibliogràfiques

  1. MORERA BERTOMEU, Vicent; CARDONA BALLESTER, Alejandro. Història del culte a la Mare de Déu del Rebollet. Cabdells, núm. 12, 2014, pàg. 67-102.
  2. CAMARENA MAHIQUES, José. «De la historia de Oliva y Rebollet», en Iniciación a la historia de Oliva. Publicacions de l’Ajuntament d’Oliva.
  3. Iniciación a la historia de Oliva. Publicacions de l’Ajuntament d’Oliva. ISBN 84-505-0896-7.